Perd l’habitatge habitual el seu caràcter si es destina al lloguer turístic durant les vacances?

L’habitatge habitual, perd tal caràcter si la destino al lloguer turístic en vacances?

La llei de l’IRPF estableix que té la condició d’habitatge habitual aquella que constitueix la residència del contribuent durant un període continuat d’almenys tres anys. Per tant, si s’incompleix aquest requisit, és a dir, si es deixa de viure en aquest habitatge, perdrà el seu caràcter d’habitual. En aquest context, sorgeix el dubte de què passa si un contribuent lloga el seu habitatge habitual. No de forma permanent, sinó només en períodes vacacionals, com Setmana Santa, els mesos d’estiu, algun cap de setmana o les vacances de Nadal. Perdria en aquest cas l’habitatge el seu caràcter d’habitual a efectes de l’IRPF i altres impostos, per destinar-la al lloguer vacacional?

Els beneficis fiscals de l’habitatge habitual

És important tenir en compte que la condició d’habitatge habitual permet al contribuent gaudir de nombrosos beneficis fiscals. Per exemple, en l’IRPF existeixen avantatges com la deducció per inversió en habitatge i l’exempció del guany patrimonial obtingut per la venda de l’habitatge habitual.

A més, altres impostos també es basen en el concepte d’habitatge habitual de l’IRPF per atorgar beneficis fiscals als seus subjectes passius. És el cas de l’Impost sobre el Patrimoni, l’Impost de Successions i Donacions, i l’Impost de Transmissions Patrimonials, que preveuen exempcions, bonificacions o l’aplicació de tipus reduïts per la tinença o adquisició de l’habitatge habitual.

Per tant, la pèrdua de la condició d’habitatge habitual pot ser un autèntic problema tributari per a molts contribuents. És fonamental tenir en compte les situacions “de risc” que poden qüestionar que l’habitatge en propietat és l’habitual del contribuent.

El problema del lloguer vacacional de l’habitatge habitual

Una d’aquestes situacions de risc és el lloguer vacacional o turístic de l’habitatge habitual. Amb l’auge d’aquest tipus d’arrendaments, és cada vegada més comú que els contribuents, per obtenir ingressos extres o per necessitat, lloguin el seu habitatge habitual durant els períodes vacacionals, mentre ells s’allotgen en altres establiments turístics o en cases de familiars o amics.

No em refereixo només al mes d’agost o als mesos d’estiu, sinó que aquesta situació a vegades es prolonga en el temps i està condicionada per la creixent demanda vacacional, que s’estén a mesos com juny i juliol, i per descomptat a altres períodes vacacionals com Setmana Santa, Nadal, caps de setmana, ponts o festes locals com les Falles de València o la Fira de Sevilla. Així, encara que es tracti d’arrendaments per setmanes o quinzenes, en la pràctica aquest lloguer pot abastar diversos mesos a l’any, encara que sigui de forma discontínua.

Arrendaments Turístics i el Seu Impacte en la Declaració de l’IRPF

Aquests arrendaments solen realitzar-se a través de plataformes dedicades a aquest tipus de lloguers turístics. Per això, els contribuents inclouen també els rendiments obtinguts en la seva declaració de l’IRPF. D’aquesta manera, Hisenda rep la informació que l'”habitatge habitual” del contribuent ha estat llogat durant diversos mesos de l’any. Això pot fer saltar totes les alarmes.

La reacció de l’Agència Tributària en el cas del lloguer vacacional de l’habitatge habitual

En aquests casos, l’Administració pot considerar que l’habitatge del contribuent no és la seva residència habitual, atès que ha estat arrendada durant l’exercici. Si el lloguer vacacional s’estén durant diversos mesos, fins i tot de forma discontínua, l’Agència Tributària pot concloure que l’habitatge no compleix amb els requisits per ser considerada habitual, sinó que està en disposició permanent de ser llogada.

Això pot donar lloc a l’inici d’una comprovació tributària, que podria concretar-se, pel que fa a l’IRPF, en la supressió de la deducció per inversió en habitatge si es tracta d’un contribuent que va adquirir l’habitatge abans de l’1-1-2013 i aplicava aquesta deducció per l’import del préstec hipotecari pagat anualment.

Conseqüències Fiscals de la Pèrdua de la Condició d’Habitatge Habitual

També pot implicar que el guany obtingut per la venda d’aquest habitatge no estigui exempt de l’IRPF, ja que l’habitatge hauria perdut el seu caràcter d’habitual. Això últim li va ocórrer a un client del despatx, major de 65 anys, al qual l’AEAT va qüestionar l’exempció del guany patrimonial prevista a l’article 33.4.b de la Llei de l’IRPF a causa dels ingressos per arrendament de l’habitatge en els últims exercicis.

En els altres impostos esmentats anteriorment, la pèrdua de la condició d’habitatge habitual donarà lloc a l’eliminació del benefici fiscal que el contribuent va aplicar per la tinença o adquisició de l’habitatge habitual.

Un problema de prova

En aquests casos, ens enfrontem a un problema de prova. En pretendre el contribuent aplicar un benefici fiscal específic, la càrrega de la prova recau sobre ell.

Així, l’article 105.1 de la Llei 58/2003, General Tributària, estableix que «En els procediments d’aplicació dels tributs qui faci valer el seu dret haurà de provar els fets constitutius del mateix.» No obstant això, segons ha declarat el Tribunal Suprem en sentència de 19-3-2007 (Recurs 6169/2001), “cada part té la càrrega de provar aquelles circumstàncies que li afavoreixen; això és, l’Administració la realització del fet imposable i dels elements de quantificació de l’obligació, i l’obligat tributari les circumstàncies determinants dels supòsits de no subjecció, exempcions i bonificacions o beneficis fiscals.”

Prova de l’Ús de l’Habitatge Habitual en Cas de Lloguer Vacacional

Per tant, serà el contribuent qui haurà de provar en primer lloc que l’habitatge és l’habitual. Per a això, podrà valer-se de qualsevol mitjà de prova admissible en Dret, com pot ser l’empadronament, la declaració d’aquest domicili en l’IRPF, la prova que aquest domicili està proper al centre de salut al qual acudeix i on rep correspondència i domiciliacions, així com els consums de llum, aigua, gas, etc.

Però també haurà de demostrar les dates específiques en què va llogar l’habitatge, el seu ús merament vacacional i, fins i tot, si és possible, justificar en quin domicili va estar durant aquests períodes i que va ser de forma temporal i totalment transitària.

Aquesta prova justificarà que l’habitatge habitual mai va deixar de ser-ho, malgrat que en determinats períodes es dedicava al lloguer vacacional per obtenir un ingrés extra.

Hi ha precedents judicials o administratius?

Aquesta és una qüestió que s’ha plantejat de forma relativament recent, per la qual cosa no existeixen molts precedents judicials o administratius al respecte.

No obstant això, existeix una resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Foral (TEAF) de Guipúscoa que es va referir a aquesta qüestió. En un cas en què es va suprimir a un contribuent la deducció per inversió en habitatge que venia aplicant perquè llogava aquest habitatge durant períodes vacacionals.

Em refereixo en concret a la resolució 34994/2019 del TEAF de Guipúscoa del 7-11-2019, en la qual el Tribunal dóna la raó al contribuent i declara que “les noves realitats requereixen una adaptació de la interpretació de determinats conceptes establerts en Dret tributari, per acomodar-los als nous usos i costums de la ciutadania. En aquest moment, resulta necessari interpretar el concepte d’habitatge habitual que estableix l’article 87.8 de la Norma Foral.”

Compatibilitat de l’Habitatge Habitual amb el Lloguer en Períodes Vacacionals

Amb base en aquest raonament, la resolució justifica la compatibilitat de l’habitatge habitual amb el seu arrendament en períodes vacacionals, disposant que “l’obligació de residir de forma efectiva i permanent en l’habitatge no impedeix que el contribuent pugui absentar-se temporalment de la mateixa (en vacances, caps de setmana, viatges laborals, etc.), sempre que es tracti d’absències compatibles amb el necessari grau d’estabilitat i continuïtat en l’ocupació de l’immoble. A més, la consideració d’un habitatge com habitual no exclou que puguin obtenir-se rendiments dineraris o en espècie per ella, mentre es trobi temporalment buida.”

Es tracta d’una resolució interessant que, a més, conté una interpretació encertada. En els últims anys han proliferat noves formes d’arrendament, i la norma fiscal s’ha d’interpretar tenint en compte aquestes noves realitats, fins i tot si no existien quan es va aprovar la norma original.

Conclusió

Estem, en definitiva, davant de supòsits que tenen plena defensa jurídica, per la qual cosa és convenient recórrer les liquidacions que l’Agència Tributària pugui dictar per aquest motiu.

No obstant això, la defensa en aquests casos s’haurà de basar principalment en la prova aportada, tal com s’ha indicat anteriorment. Això ha de servir d’avís a tots aquells que estiguin destinant el seu habitatge al lloguer vacacional durant l’estiu o períodes festius. És crucial preparar i disposar de tota la prova que demostri que aquest lloguer és ocasional i que no implica que l’habitatge hagi deixat de ser l’habitual.

D’aquesta manera, els contribuents estaran preparats per a una futura comprovació tributària.

Resum

Destinar un habitatge habitual al lloguer turístic durant les vacances pot posar en risc el seu caràcter d’habitatge habitual a efectes fiscals. La Llei de l’IRPF requereix que un habitatge sigui la residència del contribuent durant un període continuat d’almenys tres anys per considerar-lo habitual. Si l’habitatge es destina a lloguer vacacional, especialment durant períodes prolongats, pot perdre aquest caràcter.

Beneficis fiscals de l’habitatge habitual

• IRPF: Deducció per inversió en habitatge i exempció de guanys patrimonials per la venda de l’habitatge habitual.
• Altres impostos: Exempcions i bonificacions en l’Impost sobre el Patrimoni, Successions i Donacions, i Transmissions Patrimonials.

Impacte del lloguer vacacional

Llogar l’habitatge habitual durant períodes vacacionals, especialment si es fa sovint o durant mesos, pot portar a l’Agència Tributària a considerar que l’habitatge no compleix els requisits per ser habitual. Això pot resultar en:

• Supressió de deduccions: Per exemple, la deducció per inversió en habitatge.
• Pèrdua d’exempcions: Guanys patrimonials per la venda de l’habitatge podrien no estar exempts d’IRPF.

Defensa davant l’Agència Tributària

La càrrega de la prova recau en el contribuent. És important tenir documentació que demostri l’ús habitual de l’habitatge, com:

• Empadronament: Confirmació de la residència.
• Declaracions d’IRPF: On s’indica aquest domicili.
• Correspondència i domiciliacions: Enviades a l’habitatge.
• Consums de serveis: Com llum, aigua i gas.

També cal demostrar les dates específiques del lloguer vacacional i justificar on es va residir temporalment durant aquests períodes.

Precedents judicials

Una resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Foral de Guipúscoa (34994/2019) va considerar compatible l’habitatge habitual amb el seu lloguer vacacional, sempre que les absències siguin temporals i no afectin l’estabilitat i continuïtat de l’ocupació de l’immoble.

Conclusió

És possible defensar jurídicament que un habitatge habitual pugui destinar-se al lloguer vacacional, però és crucial tenir proves sòlides per demostrar que l’ús habitual no s’ha perdut. Els contribuents han de preparar-se per possibles comprovacions tributàries i disposar de tota la documentació necessària per justificar l’ús de l’habitatge.

 

Instal·lacions de Calefacció Sostenibles i Eficients

Reformas Integrales IVAN ofereix serveis d’instal·lació de calefacció que combinen tecnologia avançada amb un fort compromís amb la sostenibilitat. Utilitzant materials ecològics i energies verdes renovables, aquesta empresa assegura que cada instal·lació de calefacció no només proporcioni confort i eficiència energètica, sinó que també sigui respectuosa amb el medi ambient. Amb una àmplia experiència i una dedicació a la qualitat, Reformas Integrales IVAN és una opció molt recomanable per aquells que desitgen sistemes de calefacció duradors, eficients i ecològics per a les seves llars.

 

 

Instal·lació de Tendals i Pèrgoles Ecològiques

REFORMAS HECHO A MANO, S.L.U. ofereix serveis d’instal·lació de tendals i pèrgoles que destaquen per la seva qualitat i sostenibilitat. Utilitzant materials ecològics i energies verdes renovables, aquesta empresa assegura que cada projecte no només millori l’estètica i funcionalitat dels espais exteriors, sinó que també sigui respectuós amb el medi ambient. Amb una experiència sòlida i un compromís amb l’excel·lència, REFORMAS HECHO A MANO, S.L.U. és una opció altament recomanable per aquells que desitgen tendals i pèrgoles duradores, eficients i ecològiques per a les seves llars.